Catalunya és un país de paisatges. Un dels trets més significatius és la seva extraordinària diversitat de paisatges. Una orografia juganera, una infinitat de microclimes i una intervenció humana mil·lenària sobre el medi físic fan de Catalunya un dels països més diversos d’Europa, i això es fa palès amb els 134 paisatges que el formen, tal com es desprèn dels catàlegs de paisatges elaborats per l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

Els paisatges Altiplà de la Terra Alta, Solana del Baridà, Garrigues Baixes i Vall del Corb, Plana del Baix Ebre - Montsià, Plana de l’Alt Camp, Cap de Creus i Sant Llorenç del Munt i l’Obac - El Cairat en són una petita mostra. En tots ells, la pedra seca hi té una presència notable, sovint aclaparadora, com succeeix en la pràctica totalitat de la resta de paisatges. Tenim un munt de paisatges fets de pedra seca, on una fascinant riquesa d’arquitectures (murs, barraques, cabanes, entre tantes altres construccions) modela i condiciona aquesta diversitat paisatgística.

I, si sortim del Principat i ens endinsem a la resta de territoris dels Països Catalans, de nou ens trobarem amb molts altres paisatges afaiçonats per la pedra seca. Això és així perquè, fet i fet, tota la Mediterrània n’és plena... i en última instància bona part del planeta: d’aquí el valor universal d’un sistema constructiu que ha dotat infinitat de paisatges de valors productius, històrics, ecològics, simbòlics i estètics; en definitiva, de valors materials i immaterials.

Paisatges

Cap de Creus

El blau intens d’una mar sempre a la vista combinat amb una tramuntana que no perdona i una ancestral pedra nua, grisa i negra, configuren un paisatge enigmàtic que mai deixa impassible. El seu magnetisme va remoure la sensibilitat d’artistes universals que van saber copsar la màgia d’un paisatge tel·lúric afaiçonat per milers de margers anònims des d’èpoques megalítiques i que emergeix amb tota nitidesa després dels recurrents incendis forestals. És un territori fronterer que ha vist passar exiliats de sud a nord, i de nord a sud; també contrabandistes i migrants de tota mena. En definitiva, terra de pas i, per això mateix, excel·lent metàfora d’una contemporaneïtat complexa i heterogènia.

Solana del Baridà

Paisatge de frontera entre estats farcit de llegendes i esquitxat de cims, rasos, altiplans, llacs, estanys, petits nuclis encimbellats i valls profundes per on s’escolen rierols que esquiven el granit i els boscos de pi negre per alimentar el riu Segre. Una harmònica arquitectura tradicional de pedra seca en granit o pissarra segueix dempeus com a testimoni d’un paisatge agrícola i ramader que va ser hegemònic durant segles i que avui nous pastors i productors de formatge o carn s’esforcen per mantenir, mentre el gaudeixen els amants del senderisme i del turisme de muntanya. Una pedra seca que fins i tot va recobrir búnquers de la Guerra Civil: vet aquí una estratègia d’ocultació i d’integració en el paisatge avant la lettre.

Plana de l’Alt Camp

Plana amb una de les concentracions de barraques de pedra seca més grans de Catalunya, encerclada per la muntanya mediterrània omnipresent, com la serra de Miramar, solcada de vinyes, ametllers, avellaners i oliveres que componen al llarg de l’any una autèntica simfonia de colors, olors i textures que han inspirat fotògrafs, escriptors i pintors de tots els temps. El campanar de Valls té un fort simbolisme i és visible des d’arreu. Recs, molins, pous, basses i fonts traspuen un intel·ligent aprofitament de l’aigua al llarg de la història, interromputs sovint per algunes àrees industrials que taquen la plana.

Sant Llorenç del Munt i l’Obac - El Cairat

País dels conglomerats vermells, amb cingleres coronades per planes o moles i penya-segats farcits d’agulles sovint emboirades que desperten la imaginació del qui les contempla, i que han inspirat històries i llegendes fantàstiques. Canals, barrancs, coves i balmes solquen el muntanyam encaixat entre cingleres que s’obre a una plana bagenca de masies encara conreada. Mura, Talamanca i Rocafort presideixen aquest espectacle geològic de reconeixement internacional. A partir del segle XVIII el conreu de la vinya va deixar empremta afaiçonant amb pedra seca tots els vessants avui convertits en bosc i en nombroses cabanes i tines espectaculars a peu de la vinya de la vall del Flequer, que actualment reviuen com a conjunts amb valor històric, estètic i productiu.

Altiplà de la Terra Alta

Paisatge de vinya, olivera i ametller, exponent privilegiat de la trilogia mediterrània, lleugerament ondulat i suau, de bella harmonia visual alterada per una densa xarxa de línies elèctriques d’alta tensió i nous artefactes que generen electricitat. Cellers modernistes testimonien la riquesa d’un vell (i bell) paisatge agrari atapeït de pedra de calar en forma de murs i cabanes de volta, la mateixa pedra que va viure i veure la batalla de l’Ebre, encara en el record en forma de trinxeres, fosses i bombardejos. Autèntics «rius de vinya» llisquen pel fons de la vall, arrecerats del vent de dalt, també dit cerç, serè o mestral.

Plana del Baix Ebre - Montsià

Paisatge de l’oli per excel·lència que ocupa una plana curullada fins a l’últim racó d’oliveres centenàries —i algunes de mil·lenàries—, vinya, cereals i horta, amb molts de cítrics i puntejada per garrofers en els límits de les finques, només interrompuda per un munt de barrancs plens de vida que baixen de les capçaleres dels Ports, visible des d’arreu. El renovat canal Xerta-Sénia travessa la plana de nord a sud i n’ha de millorar la productivitat. Masos, casetes i una densa xarxa de camins ramaders (lligallos) i d’estructures de pedra seca encara amb un elevat valor productiu doten aquest autèntic mar d’oliveres d’una forta identitat.

Garrigues Baixes i Vall del Corb

Petites valls i discrets turons allargassats acullen petits pobles en els seus vessants amb campanars o torres a la part més alta, camps d’ametllers florits, pinedes de pi blanc, bosquines de garric i brolles de romaní que formen una amalgama de colors, flaires i textures. La població —que no el poblament— és escassa, però el paisatge mai no s’ha deshumanitzat, des d’aquells primers pobladors que ens van deixar el seu testimoniatge en l’art rupestre immortalitzat en algunes balmes. L’autopista AP-2 i el tren d’alta velocitat seccionen el paisatge. Les terrasses de pedra seca, algunes amb cabanes de volta (la majoria del segle XIX) i moltes amb murs prominents, segueixen sostenint oliveres, vinyes, cereals de secà i, a voltes, també alguna granja. El monestir de Vallbona de les Monges n’és protagonista i forma part de la reconeguda ruta del Cister.

La pedra seca és una tècnica mil·lenària i universal d’aparellar pedres de manera acurada i artesanal, sense cap material d’unió, que permet aixecar estructures diverses. Milers i milers de construccions, de tipologia, dimensions i usos molt variats, afaiçonen la major part dels paisatges rurals catalans. Si bé algunes d’aquestes construccions van ser bastides per mans expertes, la majoria ho van ser per les dels mateixos habitants del món rural, començant sempre per la paret, element bàsic que modula tot el paisatge i base per construir estructures més complexes. Amb un esforç incommensurable, un coneixement exhaustiu de cada lloc i una constància pètria, terrenys inicialment pedregosos i erms han esdevingut camps de cultiu, prats i pastures.

Avui, la pedra seca no representa només un dels trets més característics dels nostres paisatges i un llegat patrimonial extraordinari, sinó que és, sobretot, un autèntic pou d’inspiració i un testimoni excepcional dels valors que tant ens serviran per fer front als desafiaments del món actual: reciclatge, reutilització, resiliència, proximitat, humilitat, cooperació, estalvi... i tants i tants d’altres dels quals anem més aviat escassos.

Potser per això és tan esperançador constatar l’interès creixent de la societat envers aquesta tècnica mil·lenària i els paisatges que se’n deriven. No és tan sols el fet que la UNESCO l’hagi declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, cosa ja per si mateixa prou rellevant, sinó que a tort i a dret neixen iniciatives ciutadanes, acadèmiques i científiques que en reclamen la recuperació i el reconeixement, així com nous àmbits de formació professional, com les escoles de margers.

CONCEPTES

ARREU

La pedra és universal, disponible i abundant en una gran part dels paisatges del planeta. Amb orígens i característiques físiques i cromàtiques tan diverses, els paisatges que se’n deriven són extraordinàriament variats. A la costa, a la plana o a la muntanya, al nostre país i a la Mediterrània, des de la prehistòria fins avui, allà on hi ha hagut pedra les poblacions l’han fet servir. Des de l’eina domèstica més primitiva fins a les construccions més monumentals, la pedra ha acompanyat la humanitat... i la segueix acompanyant, ara amb nous usos, noves tipologies constructives, nous projectes arquitectònics i atractives creacions artístiques.

NATURAL

La pedra és un material natural d’origen mineral, sòlid, inorgànic i inert, no contaminant i reutilitzable de manera repetida. La pedra prové sempre de la roca mare, de la qual es desprèn naturalment, i és arrencada i acumulada per l’acció de fenòmens naturals o bé és extreta per l’ésser humà. Les rompudes, la llaurada i el despedregament de terres per fer-les cultivables subministren una part important de la pedra que, posteriorment, bé en l’estat original, bé lleugerament retocada, permetrà afaiçonar el paisatge. Neta, local i perdurable, sense processos ni transformacions industrials, amb tota mena de formes i dimensions, la pedra seca és present en la major part dels nostres paisatges.

RECURS

Fruit de la necessitat, l’enginy i la creativitat, del pedregam n’hem fet un recurs: allò que inicialment era un problema s’ha convertit en la solució. De terrenys pendents, pedregosos, impracticables o erms, la pedra seca n’ha fet terrasses i bancals viables per a l’agricultura i la ramaderia. Amb la pedra seca també s’han traçat camins i dreceres, tant per al bestiar com per als éssers humans, i fins i tot s’ha emprat per conduir i emmagatzemar l’aigua. Amb la pedra els humans hem creat una tècnica i un sistema constructiu universal i intemporal, fiable i basat en la geometria i la gravetat, que permet imaginar i bastir construccions de tipologia, dimensions i usos molt variats: des d’una modesta trona d’olivera fins a una cabana més o menys complexa. I si sempre ha estat un recurs, ara ho és molt més, escassos com anem de materials nobles, no contaminants i de proximitat.

TRAÇA

La pedra seca és un llegat immens creat i acumulat durant segles amb l’esforç tenaç d’homes i dones per tal de convertir o adequar el medi físic en terrenys ordenats i productius, tant per a l’agricultura com per a la ramaderia, o per aixecar construccions útils o simbòliques, contribuint a crear un mosaic agroforestal de terres fèrtils i resilients. D’aquesta manera, la pedra seca ha dibuixat i ha ordenat una bona part dels nostres paisatges. Aquest traçat minuciós i aquesta transformació del paisatge, singularitzats a cada lloc per la geologia, la topografia, els recursos hídrics, el clima, la demografia i l’estructura de la propietat, ha creat vincles profunds i fortes identitats entre cadascun d’aquests trossos de país i les comunitats que els habiten, convertint els paisatges de la pedra seca en el seu patrimoni de referència, en una part essencial de la seva identitat i, alhora, en un gran capital col·lectiu. 

DIVERSA

El gran nombre de contextos i exigències als quals des de sempre dona resposta la pedra seca, ha conferit a aquest sistema constructiu una extraordinària capacitat per adaptar-se a cada lloc i a cada necessitat, generant una gran diversitat de solucions i tipologies, sovint per resoldre problemes similars. La multitud d’homes i dones que amb les seves mans han bastit i mantenen molts dels paisatges del nostre país, ha contribuït de manera decisiva, amb la seva destresa, atreviment i creativitat, a fer que les construccions de la pedra seca fossin diverses i plenes d’elements i matisos diferenciadors. A aquesta rica paleta d’expressions funcionals, cal afegir-hi el capital biocultural indestriable i associat a cada comunitat en cada bocí de país, que amb un munt de noms i accents posa vida a la pedra.

RESPECTE

La pedra seca no sostreu res al lloc ni hi abandona tampoc res. Recull el pedregam, un recurs que cada indret li ofereix, l’endreça i no el mou del lloc. És eficaç i eficient i no genera cap mena de residu. En aquest procés circular, senzill i estalviador de recursos i energia, la pedra seca, sustentada en un coneixement exhaustiu de cada bocí de terra, regala al paisatge un munt de valors afegits a cost ambiental zero: protecció contra l’erosió del sòl, augment de la retenció de dipòsits sòlids i de nutrients, millora de la regulació higromètrica i tèrmica dels sòls, i creació, a les juntes, de nínxols per a comunitats animals i vegetals. Tot això incrementa la biodiversitat i contribueix a la creació d’extenses i complexes xarxes de connectors biològics.

Molts dels paisatges de la pedra seca es troben a les àrees rurals més marginals, aquelles que primer van patir les conseqüències del despoblament massiu de les dècades de 1960 i 1970. Aquest fet va implicar l’abandó de l’activitat agrària, l’envelliment de la població, la manca de relleu generacional i l’increment exponencial de la massa forestal, amb el corresponent risc d’incendis i la pèrdua de patrimoni material i immaterial. Són paisatges de la pedra seca fràgils, perquè també ho és el món rural al qual pertanyen. La pèrdua del ric mosaic agroforestal tan típic de Catalunya arran de la reducció a la mínima expressió de l’agricultura familiar tradicional ha relegat a un paper encara més residual les estructures en pedra seca que suportaven i afaiçonaven aquests paisatges.

Amb tot, estan apareixent moltes iniciatives de repoblament i revitalització del món rural que, de retruc, també afavoreixen la recuperació d’uns paisatges de la pedra seca que havien arribat a un pas de l’extinció i d’uns coneixements que, precisament ara, en el context en què vivim, poden ser d’una vàlua extraordinària. Set mirades i experiències ben diverses ens ajuden a entendre aquests nous valors i perspectives per als paisatges de la pedra seca, que no només es revitalitzen, sinó que es reinventen a partir de la seva incorporació a l’obra nova, mostrant així com és de vigent i útil aquesta tècnica ancestral.

DUES PEDRES. PAISATGES PERSISTENTS

ORGANITZACIÓ

Generalitat de Catalunya

Departament de la Presidència

Consellera de la Presidència

Laura Vilagrà Pons

Secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió

Marc Bataller

Directora general de Difusió

Eva Pomares Latorre

Subdirectora general de Difusió

Abigail Martínez Gatius

Delegació Territorial del Govern a les Terres de l’Ebre

Delegat Territorial

Adam Tomàs i Roiget

Coordinació

Directora dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre

M. Victòria Almuni Balada

Núria Pegueroles

Ramon Gironès

Martí Poy

Coordinacio DGD / Palau Robert

Santi Rifà Sais

David Ortiz Ripoll

Amb la col·laboració del Departament de Cultura. Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

EXPOSICIÓ

Comissariat

Observatori del Paisatge de Catalunya. Pere Sala i Martí, Jordi Grau, Joan Reguant, Joan Nogué

Museografia

Queralt Suau

Disseny gràfic

Opisso Studio

Producció i muntatge expositiu

Intervento

Paviment escenogràfic

Castells i Planas

Traduccions

T&S. Traducciones y Tratamiento de la Documentación

Audiovisuals de nova producció

Escriure en el temps. Realització: Mercedes Álvarez

La Conca de Barberà. Realització: Sara Boldú Botam. Artistes amb tractor

Entrevistes a Antoni Gironès Saderra, Eudald Carbonell i Roura, Eva Bonet Baqué, Gatano Blanch Gironés i Jordi Colat Ruana, Gemma Cots Tallada, Joan Vaqué Sans, Marc Talavera Roma, Roger Solé Coromina, Rosa Cerarols Ramírez. Realització: Creueta 119

Entrevista a Rebecca Clopath. Realització: Joan Reguant

Imatges d’arxiu, peces i objectes cedits

Els autors i les fonts s’indiquen als crèdits individuals dins l’exposició.

S’ha fet tots els possibles per localitzar els titulars dels drets de les imatges presentades. Si algú considera que el material utilitzat infringeix drets d’autor perquè n’és propietari o és persona autoritzada per ell, li preguem que ens ho comuniqui.

Agraïments

A totes les persones i entitats que han compartit coneixements, testimonis, obres, imatges i documents per a aquesta exposició. Amb un esment especial a:

Agència Catalana de Notícies

Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Arxiu Nacional de Catalunya

Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC).

Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT)

Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona (BHMT)

Centre d’Interpretació de Sòls del Pirineus - ICGC

Centre d’Interpretació Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà

Consell de Mallorca

Consell Regulador de la Denominació d’Origen Pla de Bages

Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE)

Cooperativa L’Olivera

Diputació de Tarragona. Museu d’Art Modern

Editorial Farell

Fundació el Solà

Govern d’Andorra

Grup Drac Verd de Sitges

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

Institut Català del Suro

Mancomunitat Taula del Sénia

Museu de Camins

Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla

Museu de Valls

Observatori del Paisatge de Catalunya

Penedès Televisió

Quality Suber

santllors.com

Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de

Cultura

The City Museum of Šibenik

Àlex Tena

Anaïs Boudot

Anna Jiménez

Antoni Ferrando Roig

Antoni Gironès Saderra

Antònia Pitxot

Antonio Bellón

Branko  Orbanić

Carles Fargas

Cèlia Mallafrè Balsells

Dani Pelagatti i Fondation Actions Environnement

Dennis van Zuijlekom

Elena Juncosa

Elena Milà Fortuny

Emilio Vaquer

Eudald Carbonell i Roura

Esther Baragalló

Eva Bonet Baqué

Eva Farré

Eva Marín

Filip Šrajer

Gatano Blanch Gironés

Gemma Bretcha

Gemma Cots Tallada

Hereus de Toni Keeler

Ignasi López

Jadran Kale

Jenar Fèlix

Joan Martínez

Joan Vaqué Sans

Jordi Colat Ruana

Jordi Giribet

Jordi Queralt

Josep Ignasi Oms

Josep Miquel Martí Rom

Júlia Viejobueno

Lluís Segura

Maite Oliva

Marc Talavera Roma

Marc Torres

Marcel·lí Descals

Maria del Agua Cortés

Marina Berdalet

Mario Urrea

Marta Ferré

Martin Steinbeck

Miquel Serrano

Miriam Colillas

Philippe Álvaro Frotté

Rafael López-Monné

Rebecca Clopath

Ricard Espelt

Roger Costa

Roger Solé Coromina

Rosa Cerarols Ramírez

Rosa Maria Canela

Sara Boldú Botam

Soazig Darnay

Tere Adell

Tomàs Badia Navarro

Ventura Roca

Xavier Rebés